8 de Març: Dia internacional de la Dona Treballadora

Pels nostres drets culturals, sexuals, laborals, econòmics, democràtics, socials...

Ja sembla que hagi passat molt de temps des del Govern socialista de Rodríguez Zapatero i el Govern tripartit de Catalunya, que apareixien com a impulsors de la defensa dels drets de les dones, tant en la composició del primer Govern de Rodríguez Zapatero com en la centralitat en la qual es van situar per a ambdós governs les polítiques de dones en aquest període, que van promoure: lleis contra la violència de gènere; el matrimoni i la maternitat/paternitat entre persones del mateix sexe; la llei d’igualtat, que creava les bases per millorar la resència i les condicions de treball de les dones en el mercat laboral, i altres aspectes, com ara les bases per 
millorar els coneixements i les actuacions en l’exercici de la política, l’educació i la salut, entre d’altres, que van crear el Ministeri d’Igualtat a Madrid i que van donar més pes i recursos a l’Institut Català de les Dones a Catalunya, per treballar, entre d’altres, la transversalitat en els diferents departaments. 
Aquesta centralitat rebia moltes crítiques del moviment feminista, perquè moltes d’aquestes actuacions no havien comptat amb l’opinió de les associacions, i tenien molts punts fluixos. També es va donar un gran salt en l’aportació de més recursos per millorar l’estat del benestar, amb totes les contradiccions que percebíem, perquè, per exemple, en el desenvolupament de la llei d’autonomia personal i dependència, la majoria d’aportacions anaven a mans de dones familiars cuidadores, i així s’obviava la creació d’una font d’ocupació important. També aquí a Catalunya es va donar un important impuls a l’augment d’estructures per protegir dones en risc de violència, o d’altres com l’augment de les escoles bressol públiques. 
Aquesta etapa ja va començar a patir refluxos en el segon Govern tripartit: ja hi havia menys dones en el Govern, i en la reforma que va dur a terme el Govern espanyol es va eliminar la paritat del primer Govern i es va eliminar el Ministeri d’Igualtat. També els refluxos es van notar en l’elaboració de la llei de salut sexual i reproductiva, en què van acabar cedint algun aspecte davant els sectors més reaccionaris. En tot moment 
els petits avenços no havien estat una concessió, sinó que eren la resposta davant de la pressió del moviment feminista i altres moviments progressistes. Però els atacs, amb l’excusa de la crisi econòmica, es van omençar a incrementar sobretot davant la primera reforma laboral, la reforma de les pensions o les retallades de recursos que s’havien destinat a millorar l’estat del benestar, i que milloraven les condicions de vida de les persones i sobretot de les dones com a sustentadores de la vida; aquests atacs provenien del Govern estatal, que, pressionat per la dreta reaccionària i antidemocràtica europea, els va plantejar com a ajustos inevitables.
Les associacions de dones van expressar des del començament que altres alternatives econòmiques eren possibles. A Catalunya les dones, com a treballadores i com a feministes, vam participar en la vaga general. Posteriorment, en el canvi de Govern —Govern de Convergència i Unió—, aquestes retallades han estat cada cop més fortes i en aquest moment ja no són ajustos econòmics injustos, sinó que tenen a veure amb 
un desmantellament de l’estat del benestar, un canvi de model que preveu grans privatitzacions en la sanitat, l’educació, entre d’altres. Ja des de les mobilitzacions entorn del 8 de març del 2011, els eixos contra aquest atacs van estar en primera línia de les reivindicacions de la Secretaria de la Dona i d’organitzacions del moviment feminista. També dones feministes des del Moviment Laic i Progressista, o la Plataforma Prou Retallades, o el moviment dels indignats van continuar expressant el seu malestar. Entorn del 28 de maig, Dia de la Salut de les Dones, o des de la Campanya pel Dret a l’Avortament, tant el sindicat com les associacions de dones han anat denunciant la manca de visió de gènere i de respecte de drets de les polítiques sanitàries i d’altres. En el moviment contra les retallades i els canvis en els serveis públics, hi han participat també dones feministes, que els han impulsat i han batallat perquè els moviments unitaris tinguin en compte les eivindicacions de gènere. Ara, davant dels plantejaments del nou Govern de l’Estat en el qual el Partit Popular té la majoria absoluta, les associacions feministes s’estan organitzant per una nova lluita. La Marea Violeta omple els carrers de moltes ciutats i anima les dones a adherir-se a la lluita per no retrocedir més en els drets que han estat tan difícils d’aconseguir. 
M. Carme Catalán, Secretaria de la Dona

Acte de la plataforma unitària contra les violències de gènere

La Secretaria de la Dona de CCOO del Barcelonès ha elaborat el manifest i la dinàmica de l’acte del dilluns 20 de febrer del 2012, a les 20 h, a la plaça de Sant Jaume. Les dones de CCOO volem aprofitar l’oportunitat que ens brinda la Plataforma contra les Violències de Gènere per tornar a denunciar les diverses formes de violència exercides contra les dones, que en l’àmbit laboral es manifesten en l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Hem començat el 2012 amb xifres especialment preocupants  d’assassinats de dones, per la qual cosa ens veiem obligades a tornar a reclamar tots els esforços dels poders públics, tots els recursos econòmics i humans i totes les voluntats polítiques per aconseguirne l’eradicació. No podem tolerar que les retallades afectin de cap manera la lluita contra les violències masclistes.
Els assetjaments que patim moltes dones al lloc de treball estan directament vinculats al desequilibri en les relacions de poder entre els sexes, de manera que els casos d’assetjament suportats i ilenciats 
es multipliquen en temps de crisi, quan l’amenaça de perdre la feina 
s’estén entre les dones treballadores. Aquesta situació de culnerabilitat s’accentua amb l’actual aprovació d’una reforma laboral que encara ens deixa més indefenses com a treballadores, tant en la contractació com en el manteniment de les condicions laborals i en l’acomiadament.Estem experimentant una combinació 
dels efectes del patriarcat i del capitalisme que té com a conseqüència que moltes dones pateixin en silenci situacions insostenibles que els van deteriorant la salut, la integritat psíquica i física, la qualitat de vida i la llibertat i, per tant, amenacen el desenvolupament d’una societat veritablement democràtica, en un moment en què els poders més retrògrads encara existents —com ara l’integrisme catòlic— semblen dictar les darreres amenaces dels governs conservadors en el poder.
Com a sindicat reiterem el nostre compromès per treballar per al compliment de les lleis que ens protegeixen contra les violències masclistes; continuarem formant les nostres delegades i delegats sindicals per poder intervenir a les empreses; instem els governs central, autonòmic i municipals a millorar les dotacions de recursos i la col·laboració entre els organismes i les institucions responsables, i convoquem tothom a participar en les diverses mobilitzacions que des de les organitzacions feministes i els moviments socials commemoren el 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.

La desgràcia de ser dona, de Rosa Regàs

Editorial Ara Llibres, gener de 2012, 113 pàgs. 16,95 euros
Us volem recomanar l’últim llibre de l’escriptora Rosa Regàs, un assaig on vol demostrar i demostra que ser dona, per al 95% de les dones del món, és una desgràcia. Posa de manifest els motius de la situació de desigualtat de les dones davant els homes; la societat patriarcal, les religions o la manca d’autonomia econòmica, entre d’altres.En una entrevista recent, l’autora assegura que a Espanya fa segles que vivim en una societat masclista, i això no s’acaba en un parell de generacions. Per això, considera imprescindibles les polítiques a favor de les dones maltractades o l’existència del Ministeri d’Igualtat.
“Una comunitat que no s’esgarrifa per les dotzenes de dones mortes a mans dels seus agressors no pot dir que ha eradicat la injusta 
diferència de tracte que reben els homes i les dones en l’aspecte 
social, religiós, polític o familiar”, en paraules de la mateixa Rosa 
Regàs. 
Insisteix en el fet que hi ha dones que pateixen injustícies des del 
moment de néixer, sense cap mena de justificació, que ignoren els 
seus drets d’igualtat, justícia i llibertat.
“La llista dels afronts i les violacions dels drets més elementals 
de l’ésser humà que s’utilitzen contra la dona és inacabable, i ni 
la societat ni els governs prenen mesures”, i assegura que “no hi 
ha llibertat sense llibertat econòmica”. El percentatge de població 
activa femenina a Espanya se situa en el 52%, un dels més baixos 
de la Unió Europea, la majoria dels contractes a temps parcial són 
per a dones i les que treballen per l’empresa privada cobren entre 
un 17 i un 30% menys per la mateixa feina que un home.
També denuncia la violència de gènere, una vergonya mundial 
que ha costat segles reconèixer-la com a tal. Des del 2003 fins a 
l’octubre del 2011, és a dir, en nou anys, han morts 618 dones. 
Enfront d’aquesta plaga, no veiem una reacció proporcionada ni 
dels governs ni de la societat.
Per acabar, ens insta continuar treballant per aconseguir la nostra 
llibertat econòmica, que ens permeti valdre’ns per nosaltres mateixes, renunciant a la protecció de l’home, que ens ha de conduir 
inexorablement a un món millor.