La veritat és que moltes vegades m'he imaginat en aquell cotxe del famós anunci de l'Atlètic de Madrid, en què un fill pregunta al seu pare per què són de l'Atlètic, i el pare es queda sense resposta, i aquell silenci a la vegada diu moltes coses. Doncs aquesta seria més o menys la meva resposta quan li hago d'explicar al meu full per què sóc de COMISSIONS.
“Fill, sóc de Comissions perquè encara crec que es podria buscar una determinada igualtat entre persones de diferents classes socias. Mira, jo sempre he pensar que totes les persones, a banda dels diners que tinguin, son iguals; tots tenim dos pulmons, un cor, una família..., i mai no he entès els qui, pel fet de posseir més béns que tu, es creuen que estan per damunt teu i ja ni es dignen a dirigir-te la paraula. Encara he entès menys, però, els qui, tot i no tenir una posició més elevada que tu, es volen veure a l'altre costat. De fet, et diria que aquesta classe de gent, que no són, però volen ser, són els que històricament han fet més mal a la nostra classe humil i treballadora. Voler arribar a ser els fa ser capaços de posar-se en contra de la seva pròpia gent per poder arribar algun dia a saludar.se amb algú d'aquesta classe tan admirada per ells. La gent de la classe alta és conscient de sobres de la seva posició de privilegi, però no se'ls escapa que la unió de la classe treballadora podria posar en seriós perill aquesta posició. Aleshores posen les ments a funcionar i s'adonen que la millor opció de controlar possibles moviments de la classe obrera és des de dins i funden sindicats grocs que són part activa de les empreses. Formar part d'aquests sindicats otorga certs privilegis als que en pertanyen, com possibles ascensos o millores en el seu dia a dia. Això fa que el qui ho veu de prop i no té gaires escrúpols, per canviar de costat se'n vagi al costat obscur. Així, fill meu, és com l'empresa aconsegueix dividir companys que en realitat haurien de lluitar tots pel mateix, és a dir, per la millora de les seves condicions de treball, dels salaris, etc. Però encara el teu pare creu que algún dia aquesta gent obrirá els ulls, mirarà al seu voltant i s'adonarà que, per més que ell vulgui, és un treballador que ha de nedar en la direcció dels seus companys i que posar-se del costat de l'empresa a la llarga no li portarà res més que perjudicis. Fill, el que sempre et diré és que mai vulguis ser el que no ets, que mai venguis la teva ànima per res, que malgrat que acabis sent el que és el teu pare, un treballador, estiguis orgullós de ser-ho, ja que jo ho estic. I sóc de Comissions perquè és un sindicat creat per a la unió dels treballadors, per ajudar la nostra classe social a defensar els seus drets i aconseguir-ne de nous que millorin la nostra qualitat de vida laboral i social. I per això el teu pare pertany i pertanyerà a Comissions independentment de la gent que hi sigui en cada moment, ja que la idiosincràsia de les sigles està i estarà per damunt de les persones hi siguin en cada moment. I si tu, fill meu, entens i comparteixes el que t'he explicat, potser entendràs que encara ens queda l'esperança. “
JAVIER ADALID
No hay comentarios:
Publicar un comentario